Jan 8, 2017

¿CIVILIZACIÓN MÁS ALLÁ DEL LABERINTO DEL DESIERTO?


 
«Los bosques preceden a las civilizaciones, los desiertos las siguen». ¿Con esta frase, René de Chateaubriand preveyó la  deriva actual? ¿Es este el inexorable destino humano? ¿Será siempre así?
 
¿Es la desertización tan inevitable como el proceso histórico apuntado de la humanidad configurada primero como guardabosques; luego como agricultor, ganadero o jardinero; y más tarde como ingeniero, emprendedor y «cazador de oportunidades»? ¿Inevitablemente esa evolución comporta obsolescencia o —al menos— fragilización de la humanidad por el cambio constante de la turboglobali­zación actual? ¿Será la versión postmoderna del apocalipsis bíblico?

Dec 30, 2016

SUPERAR L'OBSOLESCÈNCIA

Actualment, moltes necessitats i característiques humanes se'ns "venen" com caduques i prescindibles.  Molts valors i projectes humans entren en crisi i esdevenen difícils de mantenir a llarg termini. Ens amenacen creixentment l'obsolescència i el burnout.
 
Però l'Homo obsoletus no és un destí indefectible.

Dec 26, 2016

CULTURAL IS POLITICAL: EL LLIBRE




“Cultural is Political”: Girs culturals i postcolonials desenvolupa moltes de les aportacions del gir cultural esdevingut en la segona meitat del segle xx. Mostra que cultura i política no són aspectes diversos de la vida humana, ja que la cultura penetra més enllà de produccions “elevades”, fins les profunditats de la política, els valors, la cohesió social, els conflictes, les solidaritats, els interessos, la cooperació, els compromisos...

Dec 18, 2016

EMPODERAR PER AL PATIMENT CONTEMPORANI


El sociòleg Ulrich Beck té raó en què “Avui s’espera que els individus busquin solucions biogràfiques a contradiccions sistèmiques". Per això s'exigeix a tothom una permanent implicació personal en una complexa, esforçada i inacabable formació que respongui i anticipi les necessitats del sistema.

LLIBERTAT I AUTOEXIGÈNCIA FINS OBSOLESCÈNCIA



No és una graciosa concessió, sinó una necessitat fonamental del capitalisme postfordista i neolliberal actual, que el treballador tingui més llibertat. Per això, si no vol tenir i usar "adequadament" aquesta obligatòria llibertat, acabarà sent acomiadat!
També s’exigeix que el mateix treballador demostri –permanentment!- la necessitat de la seva contractació. Com molt gràficament apunta Bauman (2014, ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos?, Barcelona: Paidós): el capitalisme actual encara és més cruel i despietat que el fordista tradicional perquè se li exigeix al treballador inclús la tasca de demostrar al seu cap que és irreemplaçable.

ANGOIXA, PROACTIVITAT I FORMACIÓ INFINITA


El capitalisme neolliberal i turboglobalitzat ha incrementat tremendament l'angoixant competència de tots contra tots. A més sense que cap leviathan pugui garantir la el nivell de vida de la seva població ni -inclús- la invulnerabilitat econòmica de les fronteres nacionals a mig termini. Especialment amb la llarga crisi post2008 i la societat malthusiana del coneixement, imposa a tots una profunda metamorfosi en la formació, en les actituds i fins i tot en el projecte de vida a llarg termini.

Dec 14, 2016

CAPITALISME POSTFORDISTA: BRASIL COM EXEMPLE


El capitalisme del segle XXI és cada vegada més neolliberal, turboglobalitzat, postfordista i marcat per la "Societat del coneixement". Tot això condiciona profundament el tipus de desenvolupament econòmic, social i educatiu més adequat per a països emergents com el Brasil. Similarment a la resta de països BRICS (amb Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), Brasil és un bon exemple dels reptes i dificultats que es troben avui en el seu rapidíssim desenvolupament.

REPETINT ERRORS INDUSTRIALS EUROPEUS I COLONIALS?


Brasil -com molts països emergents- segueix els models tradicionals de modernització nacional i industrialització fordista-taylorista. Està impulsant potents polítiques d'explotació dels seus recursos naturals, d'importació i assimilació d'empreses, capitals, tecnologies i d’altres pràctiques occidentals forjades en l'últim segle. Ara bé, això provoca ingents migracions del camp a les ciutats i la generació d'enormes bosses de pobresa, tot repetint errors occidentals i d’altres èpoques del Brasil.

FORDISME: EXIGÈNCIES


El brutal salt des d'un món de base agrària i poc alfabetitzat a un altre ja postindustrial i de capitalisme cognitiu neolliberal és a l'arrel de moltes dificultats patides per grans capes desfavorides dels països BRICS. Sovint el model occidental clàssic ja no és vàlid per a contextos actuals com el brasiler, però a més, la major part de la població ha d’afrontar aquest salt sense prèvia experiència profunda de la modernització i industrialització clàssiques 

Cal analitzar profundament les enormes contradiccions i dificultats que han d'enfrontar molta gent dels països emergents que –literalment!- han saltar-se la industrialització clàssica i passar des d'un desestructurat món rural a la turboglobalizada societat del coneixement i al capitalisme neolliberal.

POSTFORDISME COGNITIVISTA: EXIGÈNCIES


L’autocontrol disciplinat i la resta de “virtuts” que presidien la industrialització fordista han canviat profundament en la postindustrial societat del coneixement. Encara que pugui sorprendre'ns, s'ha transformat radicalment l'obrer industrial que –com hem apuntat- va ser pensat com un amorf proletari molt semblant al "home sense atributs" o "sense qualitats" (Der Mann ohne Eigenschaften) del novel·lista austríac Robert Musil (1880-1942).

Nov 18, 2016

PODER, ESTADO, CIUDADANIA Y DERECHOS HUMANOS


Es imperioso repensar las relaciones entre poder, Estado, ciudadanía y derechos humanos. Hoy son muy complejas pues a veces se refuerzan mútuamente pero -en otras ocasiones- son claramente antagónicas.

Nuevos (y viejos) tipos de conflictos y violencias resultan de todo ello. Se manifiesta un poder verticalista o "de arriba abajo" que choca y se opone a un poder más horizontal y de "abajo hacia arriba".

Nov 3, 2016

Capitalisme és una religió?

"S’ha convertit el capitalisme en una espècie de religió?" és el tema dels Debats macrofilosòfics del dimarts 8 de novembre, de 16 a 18 h, sala de Juntes de l’Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6). Coordinador: Gonçal Mayos.
 
Vegeu la traducció castellana del text de l'escrit de 1921 (que va quedar pòstum) de W. Benjamin (Gesammelte Schriften, vol. VI, 100-103. http://catigaras.blogspot.com/2008/05/el-capitalismo-como-religin-walter.html) : 

"Hay que ver en el capitalismo una religión. Es decir, el capitalismo sirve esencialmente a la satisfacción de las mismas preocupaciones, penas e inquietudes a las que daban antiguamente respuesta las denominadas religiones. La comprobación de esta estructura religiosa del capitalismo, no sólo como forma condicionada religiosamente (como pensaba Weber), sino como fenómeno esencialmente religioso, nos conduciría hoy ante el abismo de una polémica universal que carece de medida.

Oct 18, 2016

Vanguardies, antiart i revolució: el Situacionisme

Les avantguardes artístiques més crítiques són també avantguardes polítiques. Identifiquen antiart i revolució. Consideren que l’obra més bella i sublim és transformar radicalment la societat i crear un nou món. El Situacionisme ho va intentar abans, durant i després del Maig1968. Debatrem la història, sentit i pervivències actuals d’aquests moviments.
Serà al cafè filosòfic el dilluns 14 -11-2016 a les 19h sobre "Vanguardias, antiarte y revolución: el Situacionismo" amb Gonçal Mayos i Yanko Moyano. Són filòsofs, han col.laborat a GIRCHE (Grup Internacional de Recerca ‘Cultura, Història i Estat’) i en els llibres Filosofía para indignados,  Postdisciplinariedad y desarrollo humano i Pensadores en clave macrofilosófica).

Oct 15, 2016

VERDAD, HIELO FRÁGIL Y PENDIENTE RESBALADIZA



Las sociedades premodernas se veían a sí mismas totalmente estables y no solían percibir su lenta pero profunda transformación. Eso ya no sucede en las sociedades modernas que, cada vez más, sufren la tensión de los cambios acelerados y la más radical destrucción creativa


Por eso es lógico, aunque tiene su paradoja, que el movimiento político-social e incluso el término «tradiciona­lismo» surgieran a finales del siglo XVIII y que —su versión más estructurada y beligerante— fuera un fenómeno moderno, en el sentido de una reac­ción antimoderna a los cambios introducidos por la modernidad (Mayos, 2010a: 46ss). Por eso hay una significativa y comprensible angustia en el grito del Carlismo tradicionalista español: ¡así lo hemos encontrado [todo: el mundo, la sociedad, las cosas...], así lo dejaremos!

Aunque muchas veces tengan pulsiones similares, los emprendedores precarios postmodernos tienen que tener muy presente que detenerse —aunque sea solo un momento— es para ellos algo muy peligroso que amenaza «tragarlos» en la obsolescencia. Pues ciertamente el «suelo» de la turboglobalización capitalista cognitiva de hoy no tiene el grosor y la estabilidad del Carlismo ni del mundo premoderno.

Oct 14, 2016

Ment i cos, la construcció d'un imaginari

Conferències i debat al voltant de “Ment i cos, la construcció d'un imaginariDomingo Cabezas Barra (professor de filosofia IES) i Miguel Candel (Titular emèrit UB).

Serà a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès el dissabte 21 de gener del 2017 a les 11 hores.

Vegeu la presentació general i les altres conferències programades a L'IMAGINARI.

Oct 11, 2016

CAZADORES DE OPORTUNIDADES: COGNITARIADO, PRECARIADO, EMPRENDEDORES


Bauman (2007) dice que la actualidad es la era de los «cazadores» postmodernos que -paradojalmente- tienen mucho que ver con los llamados «promotores», «desarrolladores», «emprendedores» y «cognitariado». Todos ellos prescinden de grandes utopías, ideologías, revoluciones y proyectos a largo plazo para limitarse a ir sobreviviendo, cobrarse indivi­dualmente las piezas más valiosas y poder alargar así su precario proyecto personal.
 
 
Sin duda, ello les cansa, les parece una esclavitud, lo valoran como poco rentable o, simplemente, consideran un sueño imposible tener un jardín, cultivar sus propias tierras, apacentar el ganado familiar o —incluso— construir una obra ingenieril que debe durar a muy largo plazo como una gran presa.
 
 
Los acelerados cambios sociales han convertido todos esos «sueños modernos» en demasiado tangibles, excesivamente «sólidos», poco flexibles o adaptables a los postmodernos flujos financieros de los mercados y —también— poco susceptibles de ofrecer los enormes beneficios a corto plazo que hoy parecen impres­cindibles.

Oct 8, 2016

EL JARDINERO» Y OTRAS FIGURAS HISTÓRICAS



 
Unas sociedades se estructuran básicamente bajo la metáfora del "guardabosques", mientras que otras responden a la "figura" del «jardinero». Estas son para Bauman (2007) básicamente las modernas, pero en algunos aspectos también incluyen: el capitalismo fordista (aquí podríamos usar también las metáforas del «tecnólogo» o el «ingeniero») y las agrícolas (podríamos usar las metáforas similares del «agri­cultor» o el «ganadero»).
 
Las presuposiciones y actitudes subyacentes a esas sociedades son que es necesario dominar y mejorar el orden natural, definiendo un progreso infinito inspirado en una utopía. El "jardinero", como los «tecnólogos», los «ingenieros», los «agricultores» y los «ganaderos», quiere perfeccionar y transformar conscientemente la preexistente naturaleza salvaje.

Oct 1, 2016

NOUS MOVIMENTS SOCIALS i CATALUNYA

Debat d'assistència lliure sobre "Nous moviments socials i Catalunya" amb Gonçal Mayos el dimarts 4 d'octubre del 2016 a les 19 hores i a la Sala Pompeu Fabra de l'Ateneu Barcelonès. Organitzat per Carmen Adzerias i Jordi Papell.

Sep 26, 2016

¿HOMO OBSOLETUS?


Homo obsoletus constata que la humanidad actual vive sus deseos en un laberinto postmoderno sin fin. Hoy es muy difícil salvaguardar lo que nos hace humanos pues, fácilmente, deviene un sueño fáustico casi imposible y condenado a una inevitable obsolescencia. Diversas patologías socialmente generadas y que caracterizan los distintos períodos y tipos de sociedad, amenazan a una población que necesita gran coraje, fuerza y esfuerzos para soslayarlas.

¿Homo obsoletus describe un destino momentáneo o la condición existencial contemporánea? ¿Cómo se relaciona con una turboglobalización caracterizada por la aceleración exponencial de los cambios generados por incontrolables procesos de «compulsión impersonal» y «destrucción creativa»? ¿La única libertad posible hoy es ese poderoso y, a la vez, inquietante capitalismo postfordista, cognitivo y neoliberal? ¿Empodera garantizando la mayor libertad individual o, más bien, desempodera condenando a una incesante autoreinvención?


Aug 20, 2016

Atracción y repulsión: turboglobalización y fenómenos-inter

"Turboglobalización y Políticas de Inclusión y exclusión: paradojas entre la atracción y la repulsión en Europa y en el Mundo actual", conferencia de Gonçal Mayos. En breve en este bloc.