Dec 28, 2012

MACROHISTÒRIA DE LA GUERRA CIVIL: TAMBÉ UNA AUTOCOLONITZACIÓ?



La Guerra civil espanyola va ser –en el fons- una “petita” guerra mundial com ho mostren les intervencions directes de potències sota domini feixista com Alemanya i Itàlia, les famoses “Brigades Internacionals” i –si bé menys directa- de la Rússia stalinista. També cal tenir en compte que resulta dels conflictes irresolts que havia deixat la I Guerra mundial i que portaran a la II Guerra mundial (que alguns historiadors han descrit com guerres civils europees i de les seves colònies). A més la Guerra civil espanyola s’inscriu en el marc dels reptes socials ideològics de la 1a meitat del XX, les tensions modernitzadores de les primeres societats de masses i les crisis econòmiques capitalistes internacionals que culminaran en la Gran Depressió i el Crac de 1929.


Ara bé, la Guerra civil espanyola va tenir profundament a veure amb la colonització? Va  ser una espècie de “autocolonització” i/o aplicació de tàctiques colonials en la pròpia Europa? Cap aquí apunta la interpretació “macrofilosòfica” de l’historiador Timothy Snyder. Si té raó completa la vinculació de la Guerra civil amb la pràctica totalitat del “sistema món” global (I. Wallerstein) existent en els anys 30. Així analitzem l’agut comentari “Barbarie” (publicat a la revista Letras Libres, Diciembre 2012, pp. 24ss.) que Timothy Snyder dedica al llibre de Paul Preston El Holocausto español, odio y exterminio en la Guerra civil y después (Barcelona: Debate, 2011, 864 pp.).

Dec 24, 2012

NARRACIÓ DE VIDA, MEMÒRIA I IDENTITAT



Com es vinculen l'existència i el record; la identitat i la memòria; el present, el futur i el passat?  A partir d'aquí: Què som? i què ens fa ser com som? Comencem pel final: 

Som vida, és a dir: un procés dinàmic d'inseparable construcció i destrucció. Un procés similar a com els ossos del nostre cos s'adapten a les necessitats canviants de la nostra vida (creixement, etc.). Gràcies a un procés de continua des-construcció, les estructures òssies anteriors són destruïdes, alhora que se'n construeixen altres que les substitueixen.

Així funciona la vida, incloent la vida psíquica. Així funciona la identitat i les narracions de vida. La memòria participa i és clau en el procés dinàmic que construeix i destrueix -alhora- la nostra identitat, els nostres sabers i les nostres experiències. 

Dec 20, 2012

QUÈ VA PASSAR EL 1983?


Alguna cosa nova i interessant degué passar, per a què coincidís la publicació el mateix any de 1983 de les primeres edicions de tres obres molt properes i tan influents com polèmiques. Em refereixo a Imagined Communities de Benedict R. Anderson (1936-2015), The Invention of Tradition de Eric J.E. Hobsbawm (tristament mort fa poc) i Terence O. Ranger, i Nations and Nationalism d’Ernest A. Gellner.

Dec 19, 2012

QUÈ ÉS MACROFILOSOFIA?

Fa molt temps que hom distingeix entre macroeconomia i microeconomia. També en fa molt que es parla de macrosociologia i microsociologia. Fa unes poques dècades Carlo Ginzburg va encunyar el neologisme microhistòria que es contraposava a les macrohistòries de per exemple l'Escola dels Annals. I darrerament David Christian s'ha fet famós creant una important escola de «Big History». 

Per què no parlar doncs -sense sentits pejoratius o hagiogràfics, és clar- de micro i macrofilosofia?! Per a una possible definició vegeu "PARA  UNA MACROFILOSOFÍA" l'article introductori de Macrofilosofía de la Modernidad.

CONEIXEMENT I CULTURA COM AGENTS DE BARBÀRIE


Amb sorprenent facilitat el coneixement i cultura esdevenen sovint en agents de barbàrie i com, apuntava Rousseau, esdevenen decoracions legitimadores i embellidores de les pitjors pràctiques i les més doloroses exclusions. 

També Walter benjamin avisava al final de l'apartat VII de Tesis de filosofia de la història: «tot el patrimoni cultural [...] té inevitablement un origen en el que no pot pensar. Tal patrimoni deu el seu origen no nomes en l'esforç dels grans genis que l'han creat, sinó també a l'esclavitud anònima dels seus contemporanis. No existeix document de cultura que no ho sigui alhora de barbàrie». Sovint fins i tot no en resta ni el record de la cara obscura i amagada que hi ha darrera dels grans monuments de cultura. Fins i tot resulta impensables preguntes tan sensates i lúcides com les de Bertolt  Brecht: «Un triomf en cada plana. / Qui en preparava els banquets? / Un gran home cada deu anys. / Qui en pagava les despeses?»