May 22, 2016

L'IMAGINARI


A la humanitat, la “realitat” se li dóna inevitablement d’una manera “humana”, lingüística, cultural i en l’imaginari. Això no la fa menys “real”, decisiva ni perillosa, sinó sovint tot el contrari: molt més poderosa, "hiperreal", decisiva i perillosa. És quelcom a tenir en compte en tot moment. 

En molts aspectes, la humanitat ha basat en "realitats imaginades" gran part del seu "èxit" evolutiu, l'hegemonia per sobre la resta d'espècies i les complexitats dels conflictes individuals i socials. Evidentment també gran part dels seus anhels, valors, ideals més o menys utòpics, ideologies, patiments, angoixes i desigs frustrats.
De forma inexorable i en funció de la nostra “condició” o “naturalesa”, els humans pensem, experimentem i reaccionem davant la “realitat” amb tota una profunda i mediada complexitat lingüística imaginària. No només “reflectim” la realitat, sinó que la “construïm” en graus que cada vegada la ciència constata que són més grans del que es creia. 


Hi ha essencials components “d’imaginari” en totes les grans qüestions, problemàtiques i “realitats” humanes ja siguin personals o col.lectives, p.e. redefinint les identitats de gènere, classe, nació, raça... És una qüestió que abasta des de la tradició greco-llatina a l’actualitat més contemporània. 

Inclús esdevé més rellevant en "l'extimitat" que avui fomenten Internet, les "xarxes socials" i el capitalisme cognitiu turboglobalitzat. També és quelcom que interessa cada vegada més a diverses ciències, als teòrics de l'art i la cultura, als politicòlegs i les noves pràctiques polítiques, als comunicadors i creadors...

Són munió i inesgotables les significatives aportacions que hi ha al voltant de la qüestió de "l'imaginari" en sentit ampli. Breument i com a mers exemples indicatius, mencionem a Berger-Luckmann, Kuhn, Bachelard, el postmodernisme o Zizek, passant per la psicoanàlisi, Lacan, Castoriadis, Deleuze o Foucault i també G. Durand, B. Anderson, Hobsbawm, Baudrillard, Badiou o Bauman.
Això és el que vol estudiar -amb la màxima perspectiva “macro” que facil.lita la filosofia- el Liceu Maragall durant el curs 2016 – 2017 en la seva acollidora seu tradicional de l’Ateneu Barcelonès (a la Sala Verdaguer).

Les primeres conferències amb debat conjunt posterior es duran a terme a les 11h els dissabtes:

- 17-9-2016 "L’imaginari d’Agustí d’Hipona a Hegel" Alfredo Moraes (prof. titular filosofia UFPE, Brasil) i Marcos R. Costa (postdoc filosofia U. Coimbra, Portugal)  

- 22-10-2016 L'imaginari sobre l'interès econòmic en els segles XVII i XVIII” Marta Doltra i “Entre la memòria i la indiferència: hermenèutica de la identitat humana” Albert Llorca

- 19-11-2016 "Què en queda de l’humanisme (i de l’home!) en les societats actuals?" Miguel Morey (catedràtic i assagista) i Gonçal Mayos (Titular UB i assagista). Vegeu el Video. Activitat que forma part del Festival Barcelona Pensa 

- 17-12-2016 L’ imaginari com a motor de l’acció individual i col.lectiva” Sílvia Rodríguez Egaña (GIRCHE) i “Després de la mort de l'home: la dictadura de l‘objecte” Borja Muntadas (prof. filosofia La Salle) 

- 21-1-2017 “Ment i cos, la construcció d'un imaginari” Domingo Cabezas Barra (professor de filosofia IES) i Miguel Candel (Titular emèrit UB)

- 18-2-2017 “Gilbert Durand: Antropologia de la imaginació i l'"Efecte pervers" de la imatge” Mayte Duarte Seguer (GIRCHE) i “Imaginari emancipatori i estètica política a Jacques Rancière” Yodenis Guirola (Seminari de Filosofia Política)


No comments:

Post a Comment