Dec 26, 2016

CULTURAL IS POLITICAL: EL LLIBRE




“Cultural is Political”: Girs culturals i postcolonials desenvolupa moltes de les aportacions del gir cultural esdevingut en la segona meitat del segle xx. Mostra que cultura i política no són aspectes diversos de la vida humana, ja que la cultura penetra més enllà de produccions “elevades”, fins les profunditats de la política, els valors, la cohesió social, els conflictes, les solidaritats, els interessos, la cooperació, els compromisos...

Per això les lluites pel reconeixement cultural se sumen a les de redistribució econòmica en la llarga història en favor de la igualtat i la dignitat; mentre que –alhora- la manca de respecte i reconeixement cultural constitueixen formes execrables d’humiliació i exclusió. Tot i que sovint ha estat menyspreada, en l'actualitat l’àmplia problemàtica cultural ocupa un espai de primer ordre en les lluites socials inclús més enllà del racisme, la subalternització neocolonial, el gènere, les minories, etc.

Amb un llenguatge proper i entenedor, “Cultural is Political”: Girs culturals i postcolonials afronta debats com la identitat, la producció cultural, les polititzacions impulsades pels nous moviments socials, l’impacte de la turboglobalització, la violència simbòlica, la precarització o psicologització de la vida, les noves formes socials...
S’hi aprofundeix sobre les principals aportacions de pensadors com G. Agamben, Z. Bauman, G. Debord, G. Deleuze, E. Dussel, T. Eagleton, M. Foucault, A. Gramsci, S. Hall, B-Ch. Han, C. Hanish, E. Illouz, P. Ricoeur, H. Rosa, G. Spivak, E.O. Wilson, entre d’altres. “Cultural is Political” és el 25 llibre fruit dels 35 anys de debats, conferències i cursos del Liceu Maragall de Filosofia a l’Ateneu Barcelonès. 
Cultural is political: girs culturals i postcolonials, Ricard Gómez i Ventura (Ed.) (Barcelona: Dracmaycat, 2016) té com a índex:

Presentació Ricard Gómez i Ventura

L’element cultural en les lluites polítiques 

           

Cultural is Political: Llibertat i reconeixement culturals. Gonçal Mayos
            1. Introducció

            2. Polititzar la cultura en una espècie política i cultural?
            3. Primer la vida!
            4. Quan una espècie hipersocial (Wilson) no és nuda vida (Agamben)
            5. Es pot excloure el reconeixement de la vida política?
            6. Des de "The Personal is Political" (Hanish, Millet) a "Cultural is political" (Mayos)


Polítiques de identitat, lluites pel reconeixement i “vells” moviments socials. Sergi Mas i Díaz
            1. Introducció
            2. Factors culturals, polítics i econòmics en les anàlisis de les ciències socials predisciplinars
            3. Història i prehistòria de les lluites contra el colonialisme, el racisme i el masclisme
            4. Modernitat, moviments social i el progressiu tancament de l’espai públic
            5. Política, religió, malentesos sobre “l’arcaisme” i “la modernitat”
            6. My name is Khan
            7. La lluita per la dignitat
            8. Cultura, economia i estatus


Identitats precàries. Silvia Rodríguez
            1. Precari, precariat, precarietat
            2. La construcció social de la identitat
            3. Canvis en l’organització del treball i canvis socials
            4. Del proletariat al precariat
            5. Bibliografia



La construcció dels estudis culturals i subalterns


El llenguatge dels subalterns. Marta Doltra
            1. Introducció: Spivak i el grup de Calcuta
            2. El subaltern pot parlar?
            2. 1. El subaltern no pot fer-se entendre. L’hem de representar. (Spivak)
            2. 2. El subaltern sap el que vol i es fa entendre. No l’hem de representar. (Foucault i Deleuze)
            2. 3. Crítica a l’antihumanisme i al relativisme postmodern.
            3. Propostes postcolonialistes
            3. 1. Dicotomia essencialisme-etnocentrisme
            3. 2. Essencialisme estratègic i deconstrucció
            4. Bibliografia


Stuart Hall: identitats negociades. Ricard Gómez i Ventura
            1. Identitat: de l’essencial al contingent
            2. Breu apunt biogràfic sobre Stuart Hall
            3. La contribució de Stuart Hall a la construcció dels Cultural Studies
            4. L’anàlisi dels media
            5. El pànic moral i l’origen del thatcherisme
            6. L’etnicitat com a exemple d’articulació identitària
            7. Bibliografia


Marxisme a contracorrent: Terry Eagleton i la qüestió cultural. Joan Morro
            1. Marxisme a contracorrent?
            2. Usos contemporanis de “cultura”
            3. La reivindicació del cos
            4. El marxisme d’avui davant el cas d’Irlanda
            5. Bibliografia



La decolonització cultural


El problema de la raça entre precolonialisme i postcolonialisme: per a una visió decolonial. Leonardo Franceschini
            1. Origen epistemològic de colonialisme i cultura
            2. L’edat mitjana
            3. 1492: l’any zero de la modernitat
            4. Reflexions sobre la idea de raça
            5. Bibliografia


Dilemes de la producció postcolonial del saber. Una interpretació des d’Ameríndia. Jesús Artiola
            1. Introducció
            2. La modernitat com a colonialitat i la dialèctica social contemporània com a possibilitat de descolonització
            3. La construcció d’un topos d’enunciació global del saber: l’eurocentrisme
            4. Ameríndia: una paraula negada torna a caminar
            5. Ameríndia com a lloc d’enunciació epistèmic
            6. Algunes reflexions com a conclusió
            7. Bibliografia



Més enllà del reconeixement cultural


La psicologització de la cultura i el problema del sentit del perdó. Albert Llorca            1. Introducció
            2. El regnat de la psicologia en la cultura contemporània i el trànsit vers la “psicologització”
            2. 1. L’eclosió de la psicoteràpia i el problema del psicologisme d’Edmund Husserl a Eva Illouz i Paul Ricoeur
            2. 2. La psicologització de la cultura contemporània: fases i àrees.
            3. La deriva pràctica de la psicologització de la cultura: la desculpabilització generalitzada i la hipotètica devaluació del sentit del perdó
            3. 1. Hi ha lloc per al sentit de culpabilització o és un mer mecanisme psicològic?
            3. 2. Hi ha lloc per al sentit del perdó en la cultura actual?
            4. Epíleg
            5. Bibliografia


Cultura i societat en el capitalisme cognitiu turboglobalitzat. Gonçal Mayos
            1. Dos laberints per a un canvi d’època
            2. Dues societats: el fordisme
            3. Societat i laberint postfordistes turboglobalitzats
            4. Tecnologies i exigències en el límit del que és humà
            5. De l’explotació aliena a l’autoexplotació
            6. Cultura i forma de viure perillosament patològiques
            7. Bibliografia


No comments:

Post a Comment